El passat 10 de juliol es va produir un fet històric des del punt de vista de la manifestació pública de l’opinió general dels ciutadans de Catalunya. Però serà a les eleccions nacionals que se celebraran la propera tardor quan s’haurà de produir un altre fet històric, aquesta vegada però, de decisió dels ciutadans del nostre país. Serà doncs aquest moment, el que realment tindrà transcendència i pot fer canviar el rumb del país.
L’estat espanyol, a través del seu TC, ens ha tancat definitivament el camí del mig, aquell que permetia a Catalunya, anar avançant en les seves legítimes aspiracions de major autogovern dins l’estat espanyol.
Arribats a aquest punt, els grans objectius de país, com és el d’obtenir un major autogovern, sense més límits que els que lliurement hi posi el propi poble, han de ser plantejats i treballats des de l’eficiència i la discreció. I, per això, no hi ajuda gens el soroll que fan els micro-partits suposadament independentistes que afloren setmana rere setmana com rovellons. Algú es pot creure que algun d’aquests partits ens portarà la independència?
Caldrà doncs valorar bé quins partits ens ofereixen una catalanitat contrastada, independència de cap altre partit estatal, capacitat real per governar amb estabilitat -que és el que ara es necessita- i un ampli suport de la ciutadania.
Per afrontar doncs el nou escenari que se’ns presenta caldrà que els governants del nostre país siguin valents, però també serà clau que els puguem dotar d’un ampli suport ciutadà, expressat a les urnes, que els aporti la legitimitat i força necessàries per negociar on convingui, en representació de tot el país, amb fermesa.
És per això, que tots plegats, a les properes eleccions nacionals, hem de fer un sentit exercici de responsabilitat i escollir l’opció que més convingui a Catalunya, defugint d’aquells moviments que avui hi són i demà ja no hi són. Que no ens engalipin !
L’estat espanyol, a través del seu TC, ens ha tancat definitivament el camí del mig, aquell que permetia a Catalunya, anar avançant en les seves legítimes aspiracions de major autogovern dins l’estat espanyol.
Arribats a aquest punt, els grans objectius de país, com és el d’obtenir un major autogovern, sense més límits que els que lliurement hi posi el propi poble, han de ser plantejats i treballats des de l’eficiència i la discreció. I, per això, no hi ajuda gens el soroll que fan els micro-partits suposadament independentistes que afloren setmana rere setmana com rovellons. Algú es pot creure que algun d’aquests partits ens portarà la independència?
Caldrà doncs valorar bé quins partits ens ofereixen una catalanitat contrastada, independència de cap altre partit estatal, capacitat real per governar amb estabilitat -que és el que ara es necessita- i un ampli suport de la ciutadania.
Per afrontar doncs el nou escenari que se’ns presenta caldrà que els governants del nostre país siguin valents, però també serà clau que els puguem dotar d’un ampli suport ciutadà, expressat a les urnes, que els aporti la legitimitat i força necessàries per negociar on convingui, en representació de tot el país, amb fermesa.
És per això, que tots plegats, a les properes eleccions nacionals, hem de fer un sentit exercici de responsabilitat i escollir l’opció que més convingui a Catalunya, defugint d’aquells moviments que avui hi són i demà ja no hi són. Que no ens engalipin !
4 Comments:
Major autogovern... sense més límits que els que lliurement hi posi el propi poble... catalanitat contrastada... independència de cap altre partit estatal...
El dia que la paraula INDEPENDÈNCIA (en majúscules, no independència "de cap altre partit estatal", no... independència, la independència) sense trucs, sense girs semàntics, sense marejar la perdiu... us deixi de fer por, em plantejaré seriosament votar-vos.
Mentrestant no cal que pateixis que el meu vot tampoc alimentarà cap altra opció: unes perquè mai han sigut una possibilitat real de vot per mi, l'altra perquè ja els vaig fer confiança dos cops i he comprovat que donen un significat diferent a l'expressió "fer confiança" del que jo li dono.
Guanyareu, no en tinc cap dubte. Però serà bo que us plantegeu si ho haureu fet per ser la millor opció o per ser la menys dolenta (com probablement succeirà amb els populars a Espanya).
Sr.Solé a que us referiu quan dieu partits que floren com bolets??
Són potser aquells partits que treuen vots a la majoria i que realment fan prou soroll com per fer mal als que realment són més forts per història i tradició, però potser no prou valents per dir ben fort, Catalunya vol ser independent, autònoma, autosuficient, lliure...No se que passarà a les pròximes eleccions, en quan a canvis de govern, però tinc clar que gent nova deixarà petjada perquè dieun les coses clares i pel seu nom, és important que partits grans que són de la terra com CIU, també diguin volem la independència i anirem a busar-la sense deixar que aquesta vegada s´escapi, si és així jo mi sumo...però el que també m´agradaria és que tots partits una vegada escollits, evidement els que tenen més semblances tot i salvan les diferències, que facin un sol block, és quelcom important per aquest país tan i tan tocat...
Quan viatges pel mon, que jo ho faig bastant, veus que la gent no enten perquè Catalunya no vol ser d´espanya a priori.
És quelcom important també poder buscar el recolzament fora, sobretot si mirem cap a Europa com jo faig...
BUSCA LA INDEPENDÈNCIA PERQUÈ VISQUI CATALUNYA.
Quan m'he referit a partits que afloren com rovellons, em referia a Reagrupament i Solidariatat Catalana, els quals ho tenen tot per demostrar.
De fet, l'única cosa que han posat de relleu fins ara són discusions internes i desercions, entre d'altres.
ERC també ha participat com a protagonista principal d'aquest desgavell.
Això, no és precisament una mostra de la solvència que cal que tingui un partit que pretén els objectius tant ambiciosos que esgrimeixen tant els uns com els altres.
És per això, que recomano donar suport majoritari a partits de solvència i estabilitat contrastada que, malgrat no posar la independència com a objectiu a curt termini, sí que el tenen present a mitjà termini i tant aviat com una amplia majoria del país ho reclami, posaran fil a l'agulla per assolir-lo.
Jordi Solé.. Té tota la raó, Reagrupament encara no ha pogut demostrar si val la pena o no, i precisament per això crec que es mereixen l'oportunitat de demostrar si poden aportar alguna cosa.
Els de Reagrupament van aparèixer dos anys abans que els de Solidaritat, creant un programa propi, amb unes eleccions primaries, a diferència d'altres que van aparèixer depresa i corrents pocs mesos abans del comicis, calcant els programes dels altres i demanant unitat entre independentites quan ells eren els que menys n'oferien....suposo que ja ho ha vist..i encara avui és així,fins al punt que han quedat marginats del pacte amb ERC.
Per cert,l'antiga ERC,en referència a que encara alguns han de demostrar si valen o no, vosté creu que van demostrar alguna cosa "positiva" en continuar donant suport a un PSOE a Madrid i PSC a Barcelona, quan l'Estatut ja estava al Tribunal Constitucional,i a més,donant suport als pressupostos de l'Estat d'una manera casi sistemàtica?
No crec que sigui la millor manera de demostrar alguna cosa com a partit.
Post a Comment